MAGIA A LA LUZ DE LA LUNA

magia_a_la_luz_de_la_luna-cartel-5890***

Woody Allen dirige esta comedia romántica protagonizada por Colin Firth (El discurso del rey), su nueva musa Emma Stone (la novia del nuevo Spider-Man), Marcia Gay Harden (Mystic River) y Simon McBurney.

En los años 20, un famoso mago británico que trabaja disfrazado de chino es reclamado por un colega para que la acompañe al sur de Francia y desenmascare a una médium que está convenciendo a su familia de sus poderes psíquicos.

El protagonista es una joya: un inglés estirado, tiránico, presuntuoso, ególatra, escéptico, racional y pesimista.

Ver un Woody Allen ya es como sentirse en casa desde el inicio con los créditos en la misma grafía de siempre y la música de jazz.

Aborda temas habituales de Allen como la magia (La maldición del escorpión de jade), el espiritismo (Alice) o la existencia de Dios.

Allen retrata como nadie los ambientes de lujo que contrastan con la condición humilde de la protagonista.

La fotografía, en tonos cálidos, es muy bonita.

Es una película con aroma clásico que recuerda a las comedias de guerra de sexos Tracy-Hepburn y que, perfectamente, podría haber sido rodada en los años 20 o los 50.

Es una obra menor (pero mejor que A Roma con amor), algo previsible y más de sonrisa que de carcajada, pero se disfruta mucho.

La frase de la película: “necesitamos ilusiones para vivir”.

Las curiosidades: en un momento determinado se cita Barcelona y la cantante que interpreta un tema en un cabaret berlinés al inicio del filme es nada menos que Ute Lemper.

___________________________________________________________

Woody Allen dirigeix aquesta comèdia romàntica protagonitzada per Colin Firth (El discurs del rei), la seva nova musa Emma Stone (la núvia del nou Spiderman), Marcia Gay Harden (Mystic River) i Simon McBurney.

Als anys 20, un famós mag britànic que treballa disfressat de xinès és reclamat per un col·lega perquè l’acompanyi al sud de França i desemmascari a una mèdium que està convencent a la seva família dels seus poders psíquics.

El protagonista és una joia: un anglès estirat, tirànic, presumptuós, egòlatra, escèptic, racional i pessimista.

Veure un Woody Allen ja és com sentir-se a casa des de l’inici amb els crèdits en la mateixa grafia sempre i la música de jazz.

Aborda temes habituals d’Allen com la màgia (La maledicció de l’escorpí de jade), l’espiritisme (Alice) o l’existència de Déu.

Allen retrata com ningú els ambients de luxe que contrasten amb la condició humil de la protagonista.

La fotografia, en tons càlids, és molt bonica.

És una pel·lícula amb aroma clàssic que recorda les comèdies de guerra de sexes Tracy-Hepburn i que, perfectament, podria haver estat rodada als anys 20 o els 50.

És una obra menor (però millor que A Roma amb amor), una mica previsible i més de somriure que de rialla, però es gaudeix molt.

La frase de la pel·lícula: “necessitem il·lusions per viure”.

Les curiositats: en un moment determinat es cita Barcelona i la cantant que interpreta un tema en un cabaret berlinès a l’inici del film és ni més ni menys que Ute Lemper.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s