****
El francés Jérôme Bonnell dirige a Emmanuelle Devos (Violette, El hijo del otro) y Gabriel Byrne (Sospechosos habituales, Muerte entre las flores) en este drama romántico.
Una actriz conoce casualmente a un británico durante un viaje en tren con el que solo cruza unas palabras. Se siente intrigada y decide buscarlo. Entre ambos nacerá una insólita historia de amor pese a que no saben nada el uno del otro.
El título original (El tiempo de la aventura) deja las puertas abiertas a diferentes interpretaciones (podría ser una peli tipo Indiana Jones); el castellano no deja lugar a dudas.
Un filme en la línea de la trilogía Antes del amanecer pero protagonizado por gente de entre 40 y 50 años. También forma parte de todas esas películas herederas de Breve encuentro como, por ejemplo, Los puentes de Madison.
A diferencia de esos filmes tiene muchos más silencios y menos diálogos.
El director aprovecha para mostrar las inseguridades de los actores y sus problemas económicos (no todos son ricos y famosos).
El azar juega un papel importante en su relación bien sea para dificultarla o para favorecerla. Igualmente el tiempo es muy importante ya que deben amarse a contrarreloj.
Un tercer personaje es el novio ausente de la protagonista al que solo conocemos telefónicamente.
Deja un dulce regusto amargo.
La música contribuye a la atmósfera. En su mayoría se trata de piezas clásicas muchas de ellas de Vivaldi, pero no Las cuatro estaciones.
____________________________________________________________
El francès Jérôme Bonnell dirigeix a Emmanuelle Devos (Violette, El hijo del otro) i Gabriel Byrne (Sospitosos habituals, Mort entre les flors) en aquest drama romàntic.
Una actriu coneix casualment a un britànic durant un viatge en tren amb qui només creua unes paraules. Se sent intrigada i decideix buscar-lo. Entre tots dos naixerà una insòlita història d’amor tot i que no saben res l’un de l’altre.
El títol original (El temps de l’aventura) deixa les portes obertes a diferents interpretacions (podria ser una peli tipus Indiana Jones); el castellà no deixa cap dubte.
Un film en la línia de la trilogia Antes del amanecer però protagonitzat per gent d’entre 40 i 50 anys. També forma part de totes aquestes pel·lícules hereves de Breve encuentro com, per exemple, Els ponts de Madison.
A diferència d’aquests films té molts més silencis i menys diàlegs.
El director aprofita per mostrar les inseguretats dels actors i els seus problemes econòmics (no tots són rics i famosos).
L’atzar juga un paper important en la seva relació ja sigui per dificultar-la o per afavorir-la. Igualment el temps és molt important ja que han d’estimar-se a contrarellotge.
Un tercer personatge és el nuvi absent de la protagonista al qual només coneixem telefònicament.
Deixa un dolç regust amarg.
La música contribueix a l’atmosfera. En la seva majoria es tracta de peces clàssiques moltes d’elles de Vivaldi, però no Les quatre estacions.